Els veïns del GAL Maestrat Plana Alta tenen major qualitat de vida i són més feliços que els d'Espanya i Europa

L'enquesta realitzada pel Grup d'Acció Local (GAL) Maestrat Plana Alta amb la Universitat Jaume I (UJI) reflecteix que les persones que viuen en els 24 municipis que integren el seu territori viuen més satisfets i són més feliços que els viuen en el conjunt d'Espanya i Europa. Tant és així, que mentre puntuen per damunt de huit sobre deu la seua percepció de qualitat de vida, a penes supera el set a nivell nacional i europeu.

Segons mostra el treball realitzat, les persones que viuen en el territori de Maestrat Plana Alta puntuen amb un 8,19 el seu grau de satisfacció amb la vida, dins de l'apartat de la ‘Percepció sobre la qualitat de vida’. Per sexes, les dones ho valoren amb un 8,33 i els homes amb un 8,05.

També resulta significatiu que els residents permanents estan més satisfets amb la vida que porten, amb un 8,23, que ho fan resideixen en aquest territori de manera temporal, que el valoren amb un 7,71.

A més, la formació també influeix bastant en la percepció d'aquesta satisfacció, ja que la puntuació va des del 8,64 dels universitaris, fins al 7,9 dels quals no han acabat Primària, passant pel 8,28 dels quals han acabat la segona etapa de Secundària, un 7,9 dels quals han acabat la primera etapa de Secundària i un 7,87 dels quals han acabat Primària.

La comparativa amb l'última enquesta europea sobre qualitat de vida, revela que el grau de satisfacció en el territori de Maestrat Plana Alta és molt superior al del conjunt d'Europa. De fet, és quasi una dècima a la satisfacció dels habitants del país més ben valorat, Finlàndia, que puntuen un 8,1 enfront del quasi 8,2 del territori GAL Maestrat Plana Alta. Respecte a la mitjana a Espanya i Europa, queda a molta distància ja que a penes aconsegueix el 7 de satisfacció en tots dos casos.

El mateix succeeix amb la percepció de la felicitat, que aconsegueix un 8,35 sobre 10 entre els enquestats en el territori de Maestrat Plana Alta. Igual que en el cas anterior, el nivell de formació incideix directament en la valoració de les persones enquestades, atès que els universitaris traslladen un 8,69 de valoració, enfront del 7,9 que puntuen les persones que no han acabat Primària.

Igual que en el cas anterior, la percepció de la felicitat als pobles del territori inclòs en el GAL és molt superior a la mitjana europea, on Finlàndia aconsegueix el màxim amb un 8,2, mentre que la mitjana a Espanya a penes supera els 7,3 punts sobre 10.

En total, l'UJI ha realitzat 203 entrevistes amb cobertura total en els 24 municipis del territori per a analitzar diferents paràmetres, que inclouen valoracions sobre la qualitat de vida, percepció de la felicitat, optimisme respecte al futur, percepció respecte al futur econòmic i satisfacció davant determinats serveis que reben.

Domingo Giner, president del GAL Maestrat Plana Alta, ha assegurat que «és una molt bona notícia que els veïns del nostre territori tinguen una percepció tan bona de la seua qualitat de vida. Sobre aqueixa base, hem de continuar treballant per a facilitar-los oportunitats de desenvolupament professional i personal perquè, així, no es plantejarien canviar de residència fora dels nostres pobles».

Giner ha explicat que «un dels nostres objectius és generar oportunitats de futur per a evitar la fugida de talent i consolidar la població en els nostres municipis. Per això, aquest és un bon punt de partida a l'hora d'orientar el nostre treball i inversions d'una forma més productiva i beneficiosa per als habitants i empresaris del nostre territori».

Mesurar la percepció del benestar per a millorar el treball

Una prioritat d'aquest estudi, fruit de la col·laboració del GAL Maestrat Plana Alta i l'UJI, és mesurar la percepció del benestar. Mesurar aquesta variable és essencial per a contrastar en alguna mesura si el propi treball dels GAL té uns certs efectes entre la població. Aquesta percepció ja era difícil de mesurar i encara menys atribuir-la al treball del GAL, però en les condicions de «nova normalitat» en què s'ha desenvolupat el treball, encara ho és més complicat.

L'objectiu final de l'enquesta realitzada per l'UJI és impulsar noves oportunitats de futur, millorar la qualitat de vida en els municipis de l'entorn rural i, en definitiva, generar incentius i facilitats per a evitar el despoblament d'aquests pobles.

Aquest estudi, pioner a l'interior de Castelló, permetrà fer un pas més en el treball d'impulsar l'emprenedoria i les oportunitats en el món rural. Conéixer de manera científica la realitat de tot el territori ajudarà a implementar millores en els treballs de desenvolupament rural per a aconseguir tindre un millor futur als pobles.

Treball dirigit per Xavier Ginés

El treball s'ha realitzat pel Grup d'Investigació DESiRES, vinculat al Departament de Filosofia i Sociologia de l'UJI, i està encapçalat pel professor Xavier Ginés, que forma equip amb l'investigador Vicent Querol i la professora Emma Gómez.

Un Grup d'Acció Local amb 24 municipis i 16 entitats

Cal assenyalar que el Grup d'Acció Local Maestrat Plana Leader 1420 es va crear al juny de 2016 amb l'objectiu de formar part dels GAL LEADER 2014 – 2020 seleccionats per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.

Formen part d'ell 24 municipis representats pels seus ajuntaments (Benlloc, Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Les Coves de Vinromà, La Jana, La Pobla de Benifassà, La Pobla Tornesa, Rossell, La Salzadella, San Rafael del Río, Sant Jordi, Sant Mateu, Santa Magdalena de Pulpis, La Serratella, Sierra Engarcerán, Tírig, La Torre d'en Doménec, Traiguera, Vall d'Alba, Vilafamés, Vilanova d'Alcolea i Xert); i altres 17 entitats: La Va unir de Llauradors i Ramaders, Associació Cultural i Esportiva El Faristol, Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert *COOP.V., Associació Vitivinícola de Castelló IGP, Associació Flors i Plantes de la Comunitat Valenciana, AMARA, Associació de Mestresses de casa de Sant Jordi, Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Federació Agroalimentària de la Comunitat Valenciana, Associació Comissió de Festes de La Serratella, Associació de Propietaris Forestals, Ashotur, i Associació dempresaris i comerciants lArc Romà de Cabanes-La Ribera).