L'arpellot de marjal es consolida en la Comunitat Valenciana i ix del perill d'extinció

Aconsegueix un màxim d'almenys 33 parelles i per primera vegada es detecta nidificació en localitats de l'interior com Camporrobles i Villena

General10 de enero de 2022RedaccióRedacció
aguilucho-lagunero-occidental-arpellot-de-marjal-marsh-harrier-marjal-dels-moros-sagunt-91323-xl

El programa de protecció de la Conselleria d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica permet consolidar la població d'arpella (Circus aeruginosus), que en 2021 va aconseguir un total de 33 parelles repartida la seua presència en les tres províncies de la Comunitat Valenciana.

D'aquesta manera l'espècie, considerada en Perill d'Extinció en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, s'allunya del major nivell de risc, la qual cosa justifica la seua reclassificació com a Vulnerable en la revisió del Catàleg.

"Això confirma que el seguiment continuat i la protecció de tots els llocs de nidificació ha sigut reeixida en la recuperació de l'espècie", ha comentat el director general de Medi natural, Julio Gómez Vivo.

L'arpella ha tingut una tendència creixent en els últims 20 anys. A partir de la seua reaparició com a nidificant al Prat de Cabanes-Torreblanca l'any 2000 va colonitzar en 2008 l'embassament d'Embarcadors (Cofrentes), on es manté des de llavors.

En 2012 va aparéixer en l'Albufera, on no es registrava la seua reproducció des de fa més de 40 anys. A partir de 2013 es van sumant localitats on es comprova la seua reproducció, i és en 2021 la primera vegada que es detecta la seua nidificació en localitats de l'interior com Camporrobles i Villena.

No obstant això, la població més important continua sent la del Prat, que aconsegueix la major xifra de parelles mai registrada, amb un total de nou.

El *lagunero, relativament comú com a hivernant en zones humides, es va extingir com a nidificant en els anys 80, després de les últimes reproduccions registrades al Prat de Cabanes-Torreblanca. Precisament en aquest mateix espai va tornar a nidificar l'any 2000, fent-ho de forma regular a partir de 2003, iniciant un lent procés de recolonització.

La conselleria ha realitzat el seguiment d'aquesta espècie amb el personal dels seus propis centres de recuperació de fauna, de parcs naturals, d'agents mediambientals i de SEO-BirdLife.

Te puede interesar
Lo más visto