Un informe de les universitats valencianes analitza els pros i els contres de la jornada laboral de quatre dies

Un informe de les universitats públiques analitza els pros i els contres de la jornada laboral de quatre dies en determinades condicions i amb l'impuls i lideratge de l'Administració valenciana.

Labora ha acollit la presentació de les publicacions de Avalem Territori 'Estratègies per a l'ocupació des del territori valencià' i 'La reducció de la jornada laboral', un acte que ha comptat amb la clausura del conseller d'Economia Sostenible, Comerç i Treball, Rafa Climent, i la presència dels investigadors i investigadores que han participat en el projecte, així com dels agents socials.

Climent ha assenyalat que la reducció de la jornada "és un debat que s'ha obert des de l'Administració" i ha assegurat que "només es pot fer de la mà i amb el consens dels agents socials i econòmics".

El coordinador del projecte acadèmic de Avalem Territori, Jorge Hermosilla, ha explicat que, des d'Universitat de València, la Universitat Jaume I i la Universitat d'Alacant, amb la publicació 'La reducció de la jornada laboral' es volen "donar les claus i els arguments" que permeten oferir un debat sobre l'oportunitat de la reducció de la jornada.

En la publicació han participat tres equips d'investigació de les tres universitats que han realitzat "una fotografia sobre la situació actual", segons Hermosilla. L'assaig s'ha realitzat en 14 comarques i s'ha entrevistat representants de les organitzacions sindicals i de l'empresariat valencià.

Hermosilla, que ha conclòs que la reducció de la jornada "és factible sempre que l'Administració lidere el projecte", ha assenyalat que existeixen alguns factors que poden suposar un "fre", com la reduïda grandària de la majoria d'empreses valencianes. "És fonamental treballar en l'organització del treball, en la formació, en els processos innovadors, i en la flexibilització", ha afegit.

Ajudes Labora

Rafa Climent ha confirmat que, en breu, es posaran en marxa les ajudes de Labora per a fer costat a les empreses que se sumen a la jornada laboral de quatre dies durant el primer, segon i el tercer any. Així mateix, ha aclarit que es tracta d'un projecte voluntari que pretén que "treballant menys puguem ser més productius i generar més ocupació".

"La transformació del mercat laboral també requereix explorar nous camins en l'organització del treball, que permeten conciliar la vida personal dels treballadors i treballadores amb la productivitat empresarial, aprofitant la innovació i les noves tecnologies", ha indicat.

Climent s'ha mostrat segur de la viabilitat del projecte. "De fet, ha indicat, des de fa mesos estem mantenint contactes amb empreses que pogueren estar interessades, ens hem reunit amb la patronal i els sindicats, i hem preparat un projecte pilot per a ajudar a les empreses en aquest període de transició, que pot durar fins després d'anys".

Per al conseller d'Economia, la clau està a "ser capaces de canviar la manera de treballar en algunes empreses, de ser més eficients". "D'aquesta manera sí que es podria reduir la jornada laboral sense que l'empresa veja minvada la seua competitivitat", ha aclarit.

Innovació territorial

D'altra banda, s'ha presentat també la publicació 'La innovació territorial de l'ocupació en la Comunitat Valenciana'. Les tres universitats han analitzat els processos de innovació que condicionen favorablement el desenvolupament de sectors econòmics relacionats amb determinats territoris de la Comunitat Valenciana. L'objectiu general de totes dues publicacions és la identificació de les relacions entre els processos de innovació, la economia arrelada en el territori i el balanç del mercat laboral resultant.

Climent ha posat l'accent que aquesta publicació "constitueix un instrument de coneixement de totes les realitats territorials i de com està conformat el seu teixit productiu i les oportunitats que poden sorgir en cada territori per a la millora de l'ocupabilitat de qualitat".

Així, segons ha detallat, analitza altres territoris i sectors econòmics, com per exemple la citricultura a la Plana de Castelló o a la Ribera, la viticultura al Vinalopó, el clúster automobilístic, la indústria de l'interior de Castelló o el sector digital d'Alacant i voltants, així com el desenvolupament socieconómico entorn de parcs naturals com el Penyagolosa o Les Falçs del Cabriol.