El Peset estudia l'impacte del confinament i la distància social en el procés de transició de persones trans

La Unitat de Referència d'Identitat de Gènere del Departament de Salut de València-Doctor Peset ha analitzat l'impacte de la COVID-19 i les mesures de distanciament social en el procés de transició mèdica, social i administrativa de persones trans binàries i no binàries.

Els resultats d'aquest estudi, publicats recentment en la revista Psicosomàtica i Psiquiatria, estableixen com a conclusió principal que, malgrat la situació de pandèmia i les dificultats que presenta aquest procés, el 96,6% de les persones va mantindre la decisió d'iniciar la transició i el tractament hormonal d'afirmació de gènere.

"Com a grup vulnerable que pateix amb freqüència estigmatització, discriminació i estrés de minoria, les persones amb diversitat d'identitat de gènere enfronten nombroses disparitats en comparació amb la població cisgénero. La prevalença de depressió, ansietat greu i estrés post traumàtic és més alta i també la de comportaments autolesivos i autolítics", apunta el psicòleg Felipe Hurtado, de la Unitat de Referència d'Identitat de Gènere del Departament de Salut de València-Doctor Peset.

Tal com assenyala l'estudi, amb l'esclat de la pandèmia, els recursos sanitaris es van centrar en atendre les persones infectades i es va reduir l'activitat no essencial. "La privació d'una atenció adequada en el cas de les persones trans pot portar a un augment de la autohormonación, inclosos possibles riscos físics sense un seguiment adequat. A més, pot incrementar l'estrés, la depressió i els comportaments suïcides", especifica l'article publicat en Psicosomàtica i Psiquiatria.

"Era necessari avaluar l'impacte per a adaptar l'assistència que els prestem a les seues necessitats i al nou panorama, ja que les mesures adoptades ens han impedit mantindre un contacte presencial amb aquestes persones. No oblidem que moltes d'elles van passar el confinament amb membres de la seua família que no secunden ni reafirmen la seua identitat de gènere i altres es van confinar totalment soles, perquè la probabilitat de no tindre parella i de no tindre fills és molt més alta en persones trans", assegura Felipe Hurtado.

Impacte sanitari i psicològic

Les dades obtingudes de l'estudi de la Unitat de Referència d'Identitat de Gènere del Departament de Salut de València-Doctor Peset indiquen que el 71,3% de les persones que van participar va afirmar que la situació de pandèmia i les mesures de control, havien afectat el seu procés de transició mèdica.

No obstant això, davant aquestes dificultats per a l'atenció sanitària (cancel·lació de consultes, retard de l'inici del tractament, etc.), el 85,1% va indicar que sí se li havien oferit solucions: reprogramació de la consulta presencial amb mesures per a la protecció de la salut, consulta telefònica, videoconferència i consulta a través de correu electrònic.

La dificultat per a adquirir el tractament hormonal per desproveïment en farmàcies va afectar solament el 7,4% i, en el mateix percentatge, va afectar la cancel·lació i demora de tràmits administratius relacionats amb la transició social i legal.

La interrupció en el seguiment, suport i acompanyament psicològic va afectar en baixa proporció (4,3%) i la cancel·lació programada i demora de la cirurgia d'afirmació de gènere va afectar solament el 2,1%. No va tindre cap problema relacionat amb el tractament hormonal el 67% i, quant a la satisfacció rebuda en la resolució de problemes mèdics, la majoria de les persones (77,7%) va manifestar estar satisfeta.

L'impacte psicològic per les conseqüències del confinament i les mesures de control social va evidenciar que el 74,5% dels participants va mostrar inestabilitat emocional i, com a conseqüència, l'estat emocional general va empitjorar per a la meitat de la mostra (53,2%). El 44,7% va rebre ajuda psicològica, bé de manera presencial o bé per telèfon o plataforma en línia.

"L'actual situació sociosanitària ens obliga a plantejar nous models assistencials per a les persones amb incongruència de gènere. Aquests models han de desenvolupar-se seguint una estratègia personalitzada que estratifique cada cas segons nivells de risc, i sempre des del si d'un equip multidisciplinari expert en identitat en el qual també s'implique l'atenció primària. Cal proposar la telemedicina als casos de baix risc social, psicològic i clínic i reservar l'atenció presencial als casos que es consideren de major risc", conclouen els autors de l'estudi.

Metodologia de l'estudi

En l'estudi de la Unitat de Referència d'Identitat de Gènere del Departament de Salut de València-Doctor Peset han participat 94 persones amb una edat mitjana de 23,71 anys (rang de 18 a 54 anys) mitjançant una enquesta de dades anonimitzades i confidencials que es va realitzar de juny a desembre de 2020.

De les 94 persones, el 63,8% eren persones que sol·licitaven iniciar tractament d'afirmació de gènere i el 36,2% ja ho havien iniciat. La gran majoria (92) són persones binàries (el 56,4% de gènere masculí i el 41,5% de gènere femení) i solament 2 afirmen ser de gènere no binari.