El Tribunal Suprem ha validat la sentència del Tribunal Suprem de Justícia que anul·lava 11 articles de 27 del decret d'usos institucionals i administratius de les llengües cooficials per donar primacia a l'ús del valencià en l'administració. L'Advocacia de la Generalitat i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) van recórrer aquest primer pronunciament per a tractar que es readmetera alguna de les qüestions que la Sala del Contenciós del TSJ havia deixat fora.
El Suprem va delimitar la qüestió a un extrem dels recurrents: el fet que no fóra necessari la traducció al castellà dels documents o resolucions quan aquests foren a tenir repercussió únicament en altres territoris que comparteixen el mateix «àmbit lingüístic». El Tribunal Suprem també l'ha desestimat.
Després d'un contenciós impulsat pel Partit Popular, es van anul·lar algunes qüestions com el fet que els registres electrònics de l'Administració empraren el valencià en la recollida i el processament de dades, la utilització de la llengua autòctona en les retolacions i senyalització d'edificis, dependències públiques i carreteres i en l'obligació de les empreses de presentar tota la documentació en valencià per a optar a adjudicacions públiques. També que els funcionaris devien dirigir-se, d'entrada, en valencià.
El TSJ va anul·lar totes les propostes. El Suprem no aborda aquestes qüestions perquè queden fora de l'interès i diu que aquests aspectes ja s'havien resolt en altres pronunciaments anteriors. I desestima també la pretensió de l'Advocacia de la Generalitat de no traduir les resolucions sempre que aquestes foren a un territori del mateix «àmbit lingüístic».
L'assumpte ja havia sigut resolt pel propi TSJ de la Comunitat, però l'Advocacia mantenia que es posa l'accent en la diferència nominativa més enllà d'admetre que «és una única llengua, que és oficial a la Comunitat Valenciana i en altres comunitats autònomes, en les quals rep diferent denominació».
