Maig de 2025: El Tercer Pitjor en Ofegaments Mortals de l'Última Dècada a Espanya

    Les 44 morts registrades el maig passat representen un increment de 11 respecte al mateix mes de 2024.

    08/06/2025RedaccióRedacció
    us-coast-guard-helicopter-hovering-over-the-water-2025-04-05-12-15-40-utc
    16 dels ofegaments van ocórrer en rius, 14 en platges i 7 tant en piscines com en altres espais aquàtics.


    El mes de maig de 2025 ha tancat amb una preocupant xifra de 44 morts per ofegament no intencional en espais aquàtics espanyols, segons l'últim Informe Nacional d'Ofegaments (INA) de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS). Aquesta dada el situa com el tercer pitjor mes de maig dels últims deu anys, només superat pels 55 ofegaments de maig de 2021 i els 54 de maig de 2016. Amb aquestes xifres, el total de persones que han perdut la vida per aquesta causa a Espanya en el que va de 2025 ascendeix ja a 138.

    Les 44 morts registrades el maig passat representen un increment de 11 respecte al mateix mes de 2024. La mitjana de morts per ofegament per a un mes de maig en els deu anys de la sèrie històrica de l'INA és de 33,2, evidenciant la gravetat de la situació actual.Més de la Meitat dels Ofegaments, a Canàries, Andalusia i Galícia
    La distribució geogràfica dels ofegaments revela una alta concentració en determinades comunitats autònomes:

    Canàries encapçala la llista amb 31 morts en el que va d'any, de les quals sis es van produir al maig.
    Andalusia se situa en segon lloc amb 27 morts en els primers cinc mesos, sent la comunitat amb més ofegaments al maig (13).
    Galícia ha registrat 19 morts en l'acumulat de l'any i 8 el mes passat.
    En conjunt, aquestes tres comunitats autònomes sumen 77 dels 138 ofegaments mortals registrats fins ara el 2025, el que representa un significatiu 55,8 per cent del total nacional.

    Altres comunitats amb un nombre considerable d'ofegaments inclouen Castella i Lleó (13 morts acumulades, 5 al maig), Catalunya (12 acumulades, 1 al maig), Comunitat Valenciana (9 acumulades, 5 al maig) i Astúries (6 acumulades, 2 al maig).

    A la part baixa de la llista es troben Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia, ambdues amb 4 morts en el que va d'any i cap al maig. Els segueixen País Basc (3 acumulades, 2 al maig), Cantàbria (3 acumulades, 1 al maig) i Illes Balears (3 acumulades). La Rioja acumula dos ofegaments, i la Comunitat de Madrid i Aragó, un cadascuna.

     
    Augment Preocupant de Morts en Menors i Perfil de les Víctimes
    El mes de maig ha estat especialment tràgic per als menors d'edat, amb cinc defuncions per ofegament. Aquestes inclouen un menor de fins a 3 anys, un d'entre 4 i 6 anys, dos d'entre 7 i 10 anys i un d'entre 11 i 17 anys. Amb aquestes noves dades, el total de menors que han perdut la vida per ofegament el 2025 ascendeix a 12.

    Quant al perfil general de les víctimes de maig, 36 de les 44 persones que van morir eren homes, la qual cosa eleva el seu total anual a 77. Les dones van representar 8 dels ofegaments de maig, amb un acumulat de 32. La majoria de les víctimes tenien nacionalitat espanyola (39 al maig i 116 en el conjunt de l'any), mentre que 4 eren de nacionalitat europea i una africana.

    rescue-surfboard-waiting-and-ready-for-use-at-the-2025-03-09-23-54-41-utc

    Respecte al tipus d'espai aquàtic, 16 dels ofegaments van ocórrer en rius, 14 en platges i 7 tant en piscines com en altres espais aquàtics. Un factor destacat és que en 27 dels llocs on va succeir l'incident no hi havia servei de vigilància. En 13 casos el servei de socorrisme no estava actiu, mentre que en 4 sí que ho estava.

    Aquestes dades subratllen la importància de la prevenció i la prudència en els espais aquàtics, així com la necessitat de reforçar la vigilància i la conscienciació ciutadana per evitar més tragèdies.

    El més vist
    Captura de pantalla 2025-06-06 105051

    Com va ser la signatura del Cine Rex?

    Redacció
    06/06/2025

    La signatura del Cine Rex marca l’inici d’un projecte molt esperat per a recuperar un espai clau en la memòria i la vida cultural de Castelló