El secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic, Ernest Blanch, ha defensat hui en la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI de la que és membre que, “en un estat democràtic, el feminisme ha d’ocupar l’agenda política d’una manera irrenunciable”.
Blanch ha destacat que el partit socialista aposta perquè el feminisme centre l’acció dels grups polítics “amb el respecte i serietat que es mereix”, i lamenta que els grups que es posicionen en contra d'iniciatives en favor de la igualtat de gènere per considerar-les discriminatòries i inconstitucional, “són els grups que contravenen la lluita feminista realitzada fins ara, la qual cosa és inadmissible en un estat democràtic”.
El dirigent dels socialistes a les comarques de Castelló ha intervingut este matí en el debat sobre el foment de la igualtat de gènere en la cultura valenciana, respecte al qual ha assenyalat que “la cultura de la igualtat és l'única cosa decent com a nord d'una democràcia que, després de quaranta anys, continua registrant xifres insuportables i insuficients sobre la influència, les decisions, la visibilitat i les aportacions de les dones”. “Estos són molts casos en àmbit de la creació, la producció i especialment la visibilitat de la contribució de la dona al desenvolupament de la cultura, on la dona no està valorada”, ha afegit.
Blanch ha recordat que l'acció del Govern de Ximo Puig des de 2015 ha tingut com un dels seus “pilars irrenunciables” la “igualtat efectiva” entre homes i dones, per la qual cosa “des d'este grup continuarem impulsant la modificació, les noves propostes i les reformes legislatives, tant pròpies com d'altres formacions, perquè les dones tinguen la seua pròpia veu”.
Segons dades de l'Observatori d'Igualtat de Gènere, en la cultura existix un abisme entre la creació per part de les dones i la seua plasmació en forma de productes culturals. En 2020, només el 23,8% de la gestió de drets de propietat intel·lectual són dones; i el 7% dels directors i guionistes de llargmetratges de producció espanyola són dones, una de cada cinc pel·lícules. No obstant això representen quasi la meitat del conjunt de treballadors i treballadores del sector.
