Pedro Sánchez ha anunciat a La Rioja que presentaran dimarts que ve en el Consell de Ministres un pla de vacunació complet que implique una part substancial de la població en els primers sis mesos de 2021. Espanya i Alemanya seran els primers països d'Europa a implantar una estratègia d'aquestes característiques per a inocular els sèrums contra la COVID-19 a un percentatge important de la seua ciutadania. El ministre Salvador Illa ha situat un horitzó de 10 milions de persones vacunades per a maig, però l'"ideal" en termes de cobertura està entre el 70 i el 75% de la població en un període més llarg. A més, tot depén del fet que les farmacèutiques complisquen els terminis, encara que s'espera que per a gener hagen rebut llum verda per part de l'Agència Europea del Medicament.

El Ministeri le Sanitat porta des de setembre treballant amb les comunitats autònomes, diverses societats científiques i experts en un document que servirà de disseny del pla. Fuentes de Sanitat i altres coneixedors del procés havien avançat que estaria llest al llarg de la setmana que ve. Segons han explicat a eldiario.es aqueixes mateixes fonts, el protocol no parlarà específicament de Pfizer ni de cap altre assaig, sinó que tindrà en compte que poden arribar simultàniament diversos tipus de vacunes a Espanya en 2021. La Comissió té ara mateix quatre contractes (amb AstraZeneca –que desenvolupa la seua vacuna al costat d'Oxford–, amb Pfizer, amb Sanofi i amb Johnson & Johnson) i està en converses amb Moderna, CureVac i alguna empresa més. Fernando Simón va parlar dimarts passat que es remenen fins a huit vacunes diferents.

És a dir, el grup de treball valora diferents estratègies per si les dosis estan dirigides a un grup concret –pot haver-hi alguna recomanada per a joves i no per a ancians, per exemple–, si són monodosis o doble dosi –com les de AstraZeneca i Pfizer– o depenent de l'eficàcia que finalment tinguen. En cada cas el dispositiu podrà ser diferent. També hauran de dirimir si l'estratègia prioritza finalment als grups de risc i als sanitaris, alguna cosa pel que en principi s'inclina Espanya i recomana la Unió Europea, però que de nou dependrà de les característiques de les vacunes. I aspectes com si cal estipular alguna classe de formació aparellada per als professionals que la vagen a dispensar o on procedeix administrar-les.

El Govern ha reservat de moment en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat 1.011 milions d'euros per a la compra de vacunes contra la COVID-19. Existeixen al marge mecanismes d'execució per a despeses extraordinàries si fora necessari. Els 1.011 milions són el 40% del total dels fons europeus per a la reconstrucció que van destinats al Ministeri de Sanitat, perquè el procés se sufragarà bàsicament amb ells. Encara no està detallat quant anirà a parar a la compra de les dosis, i quant a la logística i despeses derivades –transport, manteniment, campanyes– que, una altra vegada, seran diferents per a cada tipus. El càlcul inicial preveia que la immensa majoria, va informar el ministre Salvador Illa, fora destinat en si a l'adquisició. Però per exemple, la vacuna de Pfizer té unes despeses de conservació elevats per haver de mantindre's a uns -75é. Els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) estatunidencs ja han advertit de fet a alguns hospitals que farien bé si tenen un pla b amb projectes més barats. Aquesta vacuna no té un preu fixat encara, però de la d'Oxford, per exemple, se sap que costarà 5,8 euros per tractament.