Castello 24. El digital de Castelló Castello 24. El digital de Castelló

Pérez Garijo presenta el documental 'Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes'

La Conselleria de Qualitat Democràtica ha produït aquest treball audiovisual, realitzat per InfoTV i amb guió i direcció de Sergi Tarín

General 18 de junio de 2021 Redacció Redacció
WhatsApp_Image_2021-06-02_at_09.47.41_(2)

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presentat al MuVIM el documental 'Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes'', un treball que tracta els casos de robatori de bebés, una pràctica sistemàtica que es va dur a terme a Espanya durant dècades amb total impunitat.

El documental, produït per la Conselleria de Qualitat Democràtica i realitzat per InfoTV, compta amb guió i direcció de Sergi Tarín i direcció de fotografia de José M. Casamayor.b Pérez Garijo ha presentat el documental que ha qualificat de «demolidor, un treball que et trenca el cor i et deixa una sensació de ràbia i impotència com a poques vegades he sentit».

En aquest sentit, la consellera de Qualitat Democràtica ha expressat que si qualsevol acció de memòria ha sigut difícil en aquest país, desemmascarar els casos de bebés robats ha sigut una roca quasi impossible de moure durant molts anys.

 El treball que hui es presenta, posa de manifest que les dones vençudes en la Guerra Civil «representaven a ulls del règim l'antiespanya, reproductores d'una manera de viure i de pensar que calia extirpar», ha assenyalat la consellera.

En aquest sentit, Pérez Garijo ha manifestat que els vencedors van fer autèntica enginyeria social i van orquestrar el robatori organitzat de bebés a les seues mares; primer perquè eren roges, després perquè eren pobres, perquè no s'ajustaven als valors femenins del franquisme, o perquè ja tenien massa fills. O senzillament, perquè una família acomodada anava a ser millor per a un xiquet o una xiqueta.

Tal com es relata al documental, «aquest sistema utilitzava el recurs de la culpa», ha subratllat la consellera, «un sistema on la mare no era víctima de la mort del seu fill o filla acabats de nàixer; la dona era la culpable i, en eixa situació de desconcert i vergonya, els vertaders culpables abusaven de la feblesa. O, fins i tot, eren capaços de subministrar determinades substàncies per a facilitar l'abús».

Te puede interesar

Lo más visto

Newsletter