ALCER Castalia reivindica la urgència d’una Unitat de Trasplantament Renal per a Castelló

29/11/21. Castelló. L'Associació per a la Lluita Contra les Malalties Renals de la província de Castelló, ALCER Castalia, va celebrar el darrer diumenge els seus primers 40 anys de treball per millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia renal i els seus familiars, millorar la seva adaptació a la malaltia i als tractaments, prevenir i visibilitzar la insuficiència renal crònica i sensibilitzar la societat sobre la importància de la donació d’òrgans. A l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Jaume I de Castelló, hi han assistit al voltant de 200 persones.
 

La inauguració ha anat a càrrec del president d'ALCER Castalia, Juan Doménech, que ha subratllat “la urgència” de comptar amb la Unitat de Trasplantament Renal a la província de Castelló, per “fer justícia a una de les províncies més solidàries i amb millors índexs de donació”. Doménech, que ha promogut un aplaudiment presencial als sanitaris, ha fet també una menció emocionada als sis presidents que el van precedir (Vicente Arnal, José Fraga, Evaristo Gil, Natalio Gómez, Francisco Moix i Vicenta del Río): “ Gràcies a ells i als que els van acompanyar, hem pogut complir aquests 40 anys”. El dirigent d'ALCER Castalia ha subratllat així mateix el paper dels centres de diàlisi públics. 
 
El president de la Federació Nacional ALCER, Daniel Gallego, ha clausurat l'esdeveniment parlant sobre el present i futur de la malaltia renal i de la nefrologia a Espanya. “Afortunadament es va aconseguir prioritzar els pacients renals en la vacunació davant la Covid-19, encara que hem tingut més de 6.000 contagiats i 1.300 morts, que són molts, sobre una població de 65.000 persones, 30.000 trasplantats i 35.000 en diàlisi”, va assenyalar. Gallego ha ressaltat que la malaltia renal “és la gran desconeguda de les polítiques de salut, malgrat estar al top 10 de causes de mortalitat i amb previsió d'estar entre les cinc primeres el 2040”, i ha felicitat ALCER Castalia pel seu quarantè aniversari: “és una de les associacions més actives d'Espanya, entre les quals realitza més activitats”.
Entre altres autoritats, la jornada ha comptat amb presència dels directors territorials de Sanitat -Edelmiro Sebastián- i Salut Pública - Joan Carles Escrig- i del president de la Comissió de Sanitat a les Corts Valencianes -Carlos Laguna-, així com del president i la vicepresidenta de la Diputació, José Martí i Patricia Puerta, respectivament. També hi han assistit sengles regidors de l'equip de govern de la capital -Mª Carmen Ribera i Ignasi Garcia- i els directors de l'Hospital General Universitari de Castelló, Ramón Pons, i del Consorci Hospitalari Provincial, Joaquín Sanchís. A més, també hi ha volgut participar l'edil del grup municipal popular Susana Fabregat, i n'ha excusat la presència per una qüestió d'índole familiar el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.
 
L'associació, que actualment, atén més de 1.000 pacients renals a través dels seus serveis i activitats, ha posat en valor les quatre primeres dècades d'existència amb una jornada dedicada a la malaltia renal i el trasplantament, en què ha comptat amb la col·laboració de Diaverum, BBraun, Palex, Diputació de Castelló, Ajuntament de Castelló i Aigua de Benassal. Després de l'acte inaugural, el vicepresident Alejandro Toledo ha moderat la primera taula, en la qual la coordinadora de trasplantaments de Castelló, Dra. Bárbara Vidal, ha parlat sobre El coordinador de trasplantaments; una peça clau. En la seva intervenció, ha subratllat que els coordinadors són professionals de referència, la primera missió dels quals és la detecció de donants, però que també s'han d'ocupar de l'autorització familiar o de la preparació de la logística intrahospitalària, entre altres temes que també inclouen la promoció de la donació. Vidal ha presentat l´equip de coordinació de l´Hospital General Universitari de Castelló i ha agraït el paper de donants i famílies.
 
Tot seguit, el nefròleg Dr. David Ramos, de l'Hospital La Fe de València, va impartir la conferència Indicacions del trasplantament renal. Hi ha límits? A la seva xerrada, va posar èmfasi que no tots els pacients amb insuficiència renal crònica poden accedir al trasplantament “per les complicacions de la pròpia cirurgia i de la immunosupressió que donem per evitar el rebuig”. Ramos ha insistit en la rellevància de “donar tota la informació al pacient”, així com de valorar individualment els riscos de cada cas, “per explicar-li els possibles escenaris al pacient i que així pugui decidir si li val la pena fer el pas, de acord amb la seva qualitat de vida”. En opinió de Ramos, els factors “personals, emocionals i familiars del pacient” són claus, i el que és fonamental “és tenir la confiança que després del trasplantament, el resultat haurà compensat”. L'edat ha deixat de ser un factor limitant, tot i que segueix sent important “perquè s'associen altres malalties, i al final el que compta és l'estat general de salut: cada cop trasplantem amb més edat i això augmenta les complicacions també”.
 

La segona taula rodona va estar moderada per Roberto Chordá, supervisor d'Infermeria de la Unitat de Diàlisi de l'Hospital General Universitari de Castelló. En ella, el Dr. Óscar Zurriaga, del Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana, ha parlat sobre Qui són els pacients en tractament renal substitutiu a Castelló i a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, s'ha referit a un perfil de pacient cada vegada més gran i majoritàriament masculí i ha recordat que si Espanya és al grup alt de prevalença de la malaltia renal a Europa, la Comunitat Valenciana és la número 1 en prevalença, i la província de Castelló “en general no és la més elevada però sí que està per sobre de la mitjana de la Comunitat”. Així mateix, s'ha felicitat "perquè en molt poc temps començaran els trasplantaments a l'Hospital General de Castelló i serà una molt bona notícia per als pacients de la província".
Després d´un descans, la nefròloga Mª José Pascual, de l´Hospital General de Castelló, va desenvolupar una intervenció amb el títol Model integral de teràpia substitutiva renal. Quin és el meu millor tractament? Segons Pascual, és clau plantejar les opcions de tractament en un ordre determinat: “primer, veure si el pacient té l'opció d'accés a donant viu, encara que són una minoria. El segon esglaó és la diàlisi peritoneal, amb l'opció que es vagi incrementant la dosi, i l'ideal és que des d'allà ja pugui accedir a un trasplantament de cadàver, i si no, valorar si se segueix en peritoneal o si es passa ja a hemodalisi a casa o a un centre, perquè mentre estàs en peritoneal es va perdent la funció renal”. Segons la Dra. Pascual, “l'ideal és el seguiment en consultes i donar sempre al pacient la informació perquè és qui ha de prendre la decisió final en tot cas”.

A la tercera i última part de la jornada, sota la moderació del Dr. Javier Reque, nefròleg de l'Hospital General de Castelló, el mateix Reque va presentar el llibre Receptari per a pacients amb malaltia renal crònica, publicat amb la col·laboració de la Diputació de Castelló , i del pròleg del qual és autor. Reque ha parlat sobre Alimentació a les patologies associades a la malaltia renal crònica. A continuació, les autores del llibre, Noemí Martínez i Paula Nebot, nutricionistes d'ALCER Castalia, van repassar el contingut.

Després de la cloenda de l'acte per Daniel Gallego, la trobada s'ha completat amb un dinar de germanor que ha posat el millor colofó ​​a la celebració del 40è aniversari de l'Associació.