Castello 24. El digital de Castelló Castello 24. El digital de Castelló

AVA-ASAJA denuncia que la futura PAC preveu una retallada mitjana del 25% de les ajudes a l'arròs

L'organització preveu unes pèrdues pròximes a 7 milions d'euros en 2023 per la reducció dels drets, les exigències ambientals i els sobrecostos productius

General 07 de febrero de 2022 Redacció Redacció
arrozales-albufera

L'arròs, al costat de la ramaderia, és el sector agrari valencià més castigat per l'actual proposta de la Política Agrícola Comuna (PAC) corresponent al període 2023-2027. Segons un estudi tècnic de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), les ajudes que rebran els arrossers a partir de l'any que ve patiran una retallada, de mitjana, del 25%, i en els pitjors casos la disminució arribarà al 35% respecte a la quantia vigent. En total, el sector arrosser valencià preveu unes pèrdues pròximes als 7 milions d'euros anuals i, per tant, als 35 milions durant els cinc anys que abasta la futura PAC.

AVA-ASAJA reclama a la Conselleria d'Agricultura que en el seu informe del Programa de Desenvolupament Rural (PDR-CV) mantinga un import mínim per hectàrea similar al PDR-CV 2014-2020 per a l'ajuda al manteniment i millora dels arrossars, ja que en el primer esborrany remés al Ministeri s'omet aquesta demanda de l'organització agrària. Quant al Ministeri d'Agricultura, AVA-ASAJA li exigeix que en el Pla Estratègic de la PAC relaxe els requisits dels *ecoesquemas designats a l'arròs a fi d'adaptar-los a la realitat del cultiu, el qual té limitacions per estar enclavat dins d'un parc natural, i facilitar el seu compliment tècnica i econòmicament per part dels agricultors.

Els factors que expliquen aquesta forta reducció d'ingressos en concepte de les ajudes PAC a l'arròs (tant en els imports referents al pagament de renda com als *ecoesquemas, les ajudes específiques i agroambientals) són la disminució del valor dels drets, a causa de la convergència que es planteja en la pròxima reforma legislativa; l'enduriment de les exigències de caràcter mediambiental, com ara elaborar un pla de regadiu i abonat justificat per un tècnic competent, efectuar un major manteniment de les séquies i canals, incrementar l'ús de llavor certificada o passar el làser per a anivellar el terreny amb una periodicitat anual, entre altres requisits; i l'increment dels costos de producció, ja que, a més de l'encariment d'inputs tan importants com l'energia elèctrica, els combustibles i els fertilitzants, en el cas de l'arrossar valencià cal sumar majors despeses en mà d'obra per a combatre la multiplicació sense precedents de males herbes, degut en gran part a la falta d'herbicides eficaços.

El responsable de la sectorial d'arròs de AVA-ASAJA, José Pascual Fortea, adverteix que “si la conselleria i el ministeri no revisen les seues propostes i continuen menystenint les raonables reivindicacions del sector arrosser, està en risc el precari equilibri de rendibilitat del cultiu. Entre la destralada en les ajudes i els sobrecostos econòmics, a molts arrossers no li eixiran els comptes. Ja estem al límit i una nova espenta ens pot llançar a l'abisme. La societat i la classe política han de ser conscients que està en joc un sector clau no sols des del punt de vista econòmic, alimentari i fins i tot identitari, sinó també imprescindible a l'hora de preservar els valors mediambientals dels parcs naturals de l'Albufera i de la Marjal de Pego-Oliva. Sense arrossars, els nostres paisatges no tornarien a ser el mateix. De veritat estem disposats a perdre'ls?”.

Te puede interesar

Lo más visto

Newsletter