La supressió de fitosanitaris i les adversitats climàtiques redueixen un 50% les cebes i creïlles

AVA-ASAJA reclama que no es prohibisca ni una matèria activa més sense comptar amb alternatives eficaces perquè hi ha minvaments malgrat efectuar fins a 14 aplicacions

General 16 de abril de 2022 Andrea Andreu Andrea Andreu
ava_cebollas

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) denúncia que la sistemàtica supressió de matèries actives fitosanitàries per a combatre les plagues i malalties per part de la Unió Europea i les adversitats climàtiques acumulades durant la primavera pluges persistents, onada de fred àrtic i vents de ponent redueixen un 50% la producció pendent de recol·lecció de cebes i creïlles a les comarques valencianes de L'Horta i La Ribera. L'organització adverteix que aquest important enfonsament de collites, unit a l'escalada històrica dels costos de producció, afona la rendibilitat i amenaça amb retrocedir encara més la seua superfície i, fins i tot, amb ser els dos pròxims cultius a desaparéixer de l'horta valenciana.

AVA-ASAJA critica que els horticultors es troben indefensos i sense solucions per a fer front als fongs principalment el míldiu en cebes i la alternaria en algunes parcel·les de creïlles– els atacs de les quals s'han vist afavorits per l'anomalia climàtica. A causa de la prohibició aquest any del Mancozeb i Dimetamorf, els agricultors han hagut de recórrer a alternatives més cares i menys eficaces; no en va, hi ha explotacions que pateixen minvaments de producció malgrat aplicar fins a 14 aplicacions des de desembre.

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, denúncia que igual que ocorre amb el Cotonet de Sud-àfrica en els cítrics o la taca foliar en els caquis, les pèrdues de producció que estem patint en les cebes i les creïlles són un altre exemple del fracàs del Pacte Verd Europeu. La Unió Europea ha prohibit en una dècada dues terceres parts de les substàncies fitosanitàries autoritzades però, lluny de reconéixer el mal que està fent per no dotar al sector d'alternatives eficaces, d'ací a 2030 aspira a retallar un 50% més els productes fitosanitaris. Amb aquestes polítiques verdes l'única cosa que aconsegueix Brussel·les és una marxa marró de camps deixats de cultivar perquè els agricultors no tenen eines útils per a lluitar contra les plagues i malalties. 

Per això, AVA-ASAJA reclama que no es prohibisca ni una matèria activa més sense comptar amb una alternativa de contrastada eficàcia, urgeix a aprofitar tots els avanços científics en la cerca d'aqueixes solucions sostenibles inclosa l'edició genètica, tal com estan impulsant la resta de potències mundials i demana a la UE que exigisca a les importacions procedents de països tercers les mateixes restriccions fitosanitàries que han de complir els productors comunitaris.

Te puede interesar
Lo más visto