Un fòssil localitzat a Morella ha permés descriure la primera evidència coneguda d’una infecció bacteriana originada en la pell que va provocar una resposta òssia en un dinosaure.
La investigació, desenvolupada per científics de la UNED i publicada en la revista Royal Society Open Science, parteix d’una tíbia dreta de més d’un metre atribuïda a un Iguanodon bernissartensis que va viure a l’actual comarca dels Ports fa aproximadament 125 milions d’anys.
El fòssil procedeix del jaciment de Mas de la Parreta, dins de la Formació Argiles de Morella, una de les àrees paleontològiques més importants del Cretaci Inferior europeu.
A simple vista, l’os presentava un engrossiment anòmal en la zona mitjana. Per conéixer-ne l’origen, els investigadors van traslladar la peça a l’Hospital General Universitari de Castelló, on va ser analitzada mitjançant un TAC similar als utilitzats actualment en medicina.
Les imatges tridimensionals van permetre estudiar l’interior de la tíbia sense danyar-la i descartar altres possibles causes, entre elles una fractura o diferents patologies tumorals.
El diagnòstic més compatible apunta a una infecció dels teixits tous situats sobre la tíbia, probablement originada en una úlcera cutània bacteriana.
Davant la infecció, l’organisme del dinosaure va reaccionar generant nou teixit al voltant de la zona afectada, provocant un engrossiment de l’escorça de l’os.
Esta resposta demostra que el dinosaure va continuar viu durant un període suficient perquè el seu cos intentara combatre la infecció i iniciar un procés de cicatrització.
Els investigadors consideren que la lesió hauria provocat dolor persistent, inflamació i una important limitació de la cama, fins al punt que podria haver alterat la manera de caminar de l’animal.
La troballa aporta així una informació poc habitual en paleontologia: no només permet saber com era anatòmicament un dinosaure, sinó reconstruir part de la seua història clínica i conéixer com reaccionava el seu organisme davant una malaltia greu.
El descobriment reforça el pes científic dels jaciments paleontològics de Morella, on durant les últimes dècades s’han recuperat milers de fòssils del Cretaci Inferior.
A la zona s’han identificat espècies com Morelladon beltrani o Garumbatitan morellensis, a les quals se sumen altres dinosaures descoberts a la comarca, com Vallibonavenatrix cani, de Vallibona, o Protathlitis cinctorrensis, de Cinctorres.
Morella conserva actualment més de 8.000 peces de dinosaures emmagatzemades, segons ha explicat l’alcalde, Bernabé Sangüesa, que ha tornat a reclamar la creació d’un gran museu paleontològic que permeta conservar, estudiar i exhibir este patrimoni.
El consistori manté també els treballs de restauració de fòssils a través del Pla Restaura de la Generalitat, després dels 18.000 euros aconseguits l’any passat i d’una nova ajuda concedida enguany.
La nova investigació torna a situar Morella en el mapa internacional de la paleontologia, esta vegada no per la descoberta d’una nova espècie, sinó per poder saber de què va emmalaltir un dinosaure fa 125 milions d’anys i com el seu cos va intentar curar-se.
